Les dinasties Sui i Tang van ser el cim del desenvolupament de la societat feudal xinesa. En termes generals, el país era pròsper, econòmicament desenvolupat, i el comerç pròsper, especialment l'obertura cultural, que mostrava l'estil elegant, generós i global de tota l'època. La indústria de la seda també ha vist un clímax del desenvolupament basat en aquesta base social. En aquell moment, hi havia tres zones importants de producció de seda: una era la conca del riu Groc, amb Hebei i Henan com a òrgan principal; l'altra era la zona de Bashu, a Sichuan, on es podia incloure l'oest de la carretera Jiannan i la carretera Shannan; i la tercera era la zona sud-est sota el riu Yangtze. Formant bàsicament una situació en què els tres primers se situen units. Després de la rebel·lió d'Anshi, la importància de la regió de Jiangnan ha augmentat molt. A més, el desenvolupament de la seda a la regió nord-oest és inigualable a les zones remotes i presenta fortes característiques locals.
La dinastia Tang va ser el moment culminant de la producció de seda, i la producció, la qualitat i la varietat van assolir nivells sense precedents. L’organització de la producció de la seda es divideix en tres tipus: indústria artesanal de tall, indústria rural secundària i indústria artesanal independent, i l’escala s’amplia molt en comparació amb la generació anterior. Al mateix temps, el comerç exterior de la seda també s’ha desenvolupat tremendament. No només hi ha el nombre de canals al" Silk Road" va augmentar a tres, però la freqüència del comerç també ha augmentat sense precedents. La producció i el comerç de seda van contribuir enormement a la prosperitat de la dinastia Tang.
El comerç de seda a la dinastia Tang estava molt desenvolupat i les carreteres de comerç de seda terrestres eren més aviat una carretera que circulava cap al nord. La Ruta de la Seda Marítima també va sorgir durant aquest període. Els productes de seda s’exportaven a la península de Corea, Japó i el sud-est asiàtic, a l’Índia, i fins i tot s’estenien a Europa pels comerciants àrabs a través de la línia del mar de la Xina Oriental i la línia del mar de la Xina del Sud. La prosperitat del comerç de la seda va conduir a la difusió de la tecnologia de la seda. Al segle VII, la producció de seda va començar al Japó a l’est, a Europa a l’oest i a l’Índia al sud-oest, que bàsicament establiren el patró de les zones de producció de seda en el futur.
